Els Pastorets de Ribes

         El nou decorat que tot i no estar encara il·luminat, és fantàstic!

Com cada any per aquestes dates, la majoria de grups de teatre del nostre país estan enfeinats amb els assajos de Els Pastorets. Són dies d'intens tràfec amb els nous actors, els papers canviats, els decorats renovats i el vestuari que s'ha de retocar. Com a gran escola de teatre, és normal que cada anys s'incorporin a “Els Pastorets” actors novells que s'han de vestir i a més, els vailets de l'any passat han crescut i apa! “S'han de fer més capes”, “On són totes les banyes?”, “Ei, Què falten túniques”, “S'han fet més ales d'angelet?”.

A mi, aquest enrenou en fa content perquè sempre he tingut una gran estimació per tota la feina que fan les persones dels grups de teatre que majoritàriament no surten a escena. Que faríem sense elles? I els tramoies allà dalt, i el de la màquina de fum i els de l'escotilló, “L'any que ve hem de mirar que no costi tant de baixar i pujar”...

Aquest any, a Ribes hem decidit retocar alguns dels decorats de paper, molts dels quals porten penjant del teler més de quaranta anys. I com el de la boca de l'infern estava massa deteriorat vam decidir fer-lo nou. Gràcies a la Rosa i la Laia Forns, a la Carmen Sánchez i en Pere Nicolau, enguany estrenarem un magnífic decorat... És el què us deia!

I creieu-me, estigueu on estigueu, no us perdeu Els Pastorets, siguin els que siguin. És un manera molt nostra de celebrar el Nadal i de sentir allò que va dir en Josep Maria Folch i Torres referent a que la seva obra ens retroba amb: “...la bona olor de la molsa humida i del suro florit i l'encís de la clàssica caseta de pessebre.” Visquen Els Pastorets!

L'esplai Xiroi a l'estrena de "Ulisses"

L'Esplai Xiroi de Teatre va assistir a l'estrena de “Ulisses” al Jove Teatre Regina, una versió lliure de l’Odissea, convertida en un espectacle musical per a tots els públics. És la història d’un dels personatges més rellevants de la mitologia. Amb set actors i un pianista dalt de l’escenari, l’obra té un alt nivell musical i coreogràfic. Els actors recreen la història amb divertits personatges que canten, ballen i actuen. Al final de l'espectacle els actors de la Companyia Els Pirates, va posar amb els petits actors del centre parroquial de Sant Pere de Ribes. 

Catalans a la romana arreu

Un amic m'envia noticia de la representació de “Catalans a la romana” que van fer els alumnes de l'escola Vedruna de Gràcia. Va ser un èxit i des d'aquí felicito els directors i actors i, naturalment, els encoratjo en la seva tasca de fer teatre a l'escola.

També vull felicitar els amics de La Nouvelle Troupe que tan bona estona van fer passar al públic de Vimbodí amb aquesta mateixa comèdia.

La Trobada, un èxit

Per fi va arribar la Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i pels carrers i les entitats de Gràcia vam poder gaudir d'una autèntica festa.

Tot va anar d'allò més bé i els grups participants van gaudir d'un intens cap de setmana ple de teatre. El nivell de les representacions que ens van oferir el Centre i el Cercle de Gràcia va estar molt alt. Al Centre amb una comèdia amb molt de ritme i una complexa escenografia i al Cercle amb un musical magníficament interpretat i coreografiat.

Ara a esperar, amb ganes, fins a la propera edició de la Trobada.

Tres grups del Centre Parroquial de Ribes actuen per la Festa Major

El Grup de Teatre Bell Lloc va estrenar “Diner negre” una divertidíssima comèdia de Ray Cooney que vaig adaptar i dirigir i que, tal com intuíem durant els assajos, va agradar força els espectadors. Vull felicitar els actors que van fer una feina extraordinària. En Manel Busom va estar magistral en el llarguíssim paper protagonista, la Núria Cambra va ser una fantàstica mestressa de casa atribolada i cada cop més borratxa, en Josep Rius un magnífic cunyat superat pels embolics, l’Eva Moya una divertida cunyada que sap aprofitar les ocasions, en Marc Busom com l’esplèndid taxista més ràpid de la comarca, en Josep M. Paños un excel·lent inspector molt espavilat, l’Àngel Díaz un convincent subinspector seriós i desesperat. I entre bambolines, Rosa Forns, Lluís i David Milà, Monserrat Guardiola i Pilar Coll, fent una feina importantíssima. Felicitats a tots ells.

El Grup Jove Bell Lloc va estrenar la comèdia “El misteri del museu” de Roger Pou Llavina, obra guanyadora del 2º Premi Literari de Teatre Infantil i Juvenil Bell Lloc. Amb la sala plena els joves actor van demostrar la seva progressió i van assolir un gran èxit amb aquesta divertia comèdia dirigida per Montserrat Guardiola.

L’Esplai de Teatre Xiroi va tornar a representar a Ribes el seu espectacle musical “Històries de Monstres”, dirigit per Eva Moya, i tothom va poder gaudir de la bona feina dels més petits que amb aquesta actuació es van acomiadar d’aquest espectacle i ja pensen en el proper.

Els concursos de teatre amateur

Sempre he tingut els meus dubtes pel que fa a la participació a concursos per part del grups de teatre on he estat. Per una banda la participació és motivadora pels grups i la càrrega d’adrenalina que suposa actuar pensant que un jurat judicarà la teva feina té la seva gràcia. Naturalment tots sabem que no tothom està dotat de igual manera per a la interpretació i que això farà que, dins del mateix grup, uns tinguin possibilitat de guanyar premis i d’altres no, encara que tots hi posin el mateix interès i esforç.

Això, si parlem de la majoria del grups i no d’aquells especialitzats en preparar-se per guanyar premis. Vull dir aquells que amb els millors actors del grup assoleixen molts èxits als concursos. Té un gran mèrit, és clar, però hi ha grups que contínuament han d’anar donant alternatives a nous actors i gaudeixen amb aquesta feina formativa.

Dit això, personalment m’agraden molt més les Mostres de teatre on pots presentar la teva feina sense afegir-li la component competitiva.

Ara bé, el què em fa ser absolutament contrari als concursos és el... “tatatxannn” sopar de cloenda. Una pantomima on molts dels participant van de vint-i-un botó i emulant l’entrega d’oscars, entre plat i plat, s’entreguen els trofeus als guanyadors.

En uns moments de crisi on qui més qui menys s’ha d’estrènyer el cinturó, no és admissible que continuïn muntant-se sopars a 30 ó 35 euros el cobert per anar a recollir el premi de participació que, per cert en molts casos és bastant ridícul tenint en compte el cost de furgoneta, desplaçament, dinars, etc... Ah! i a més, hi ha qui t’amenaça de no pagar-te la participació ni la fiança si no et presentes al sopar. Fota-li gasto! I mai millor dit.

Que muntin un senzill acte per entregar els premis i es deixin de parafernàlies ridícules. Al cap i a la fi el que guanyi un premi estarà igual de content.

Futbol i teatre

Un individu inefable va barrejar les meves dues passions, el Barça i el teatre. I potser per primera i única vegada a la seva vida la va encertar.
¡“Teatro del bueno”! Clar que sí! El Barça fa teatre del bo! I als que ens agrada el futbol i el teatre sabem apreciar els bons espectacles. Jo personalment vull agrair la possibilitat de parlar de futbol en aquest blog de teatre i després de celebrar com cal l’espectacular quarta Champions a Wembley, no puc estar de comentar-ho aquí. Ja em disculpareu la “morcilla” però l’argument de la comèdia s’ho mereix. Visca el Barça, visca el teatre i visca Catalunya!

L’esplai de teatre Xiroi a la 8ª Mostra de grups infantils de teatre de Catalunya

El dissabte 7 de maig, els més menuts del Centre Parroquial de Sant Pere Ribes van participar a la vuitena mostra de teatre infantil que durant tot el cap de setmana s’ha desenvolupat a l’escenari del Lluïsos de Horta. L’esplai de teatre Xiroi va fer una esplèndida representació de “Històries de monstres”, un muntatge que ja vam poder gaudir a Ribes i que estaria molt bé que poguéssim tornar a veure. Va ser un gran èxit i el públic, imparcial, va acaba aplaudint dempeus la feina del més jovenet dels grups de Ribes. Veure els divuit actors ballant i cantant en directe va causar una gran impressió als espectadors i als organitzadors de la mostra que van felicitar efusivament als del Xiroi. No cal dir que la experiència pel actors i les directores del grup ha estat inoblidable.

La XXI Trobada serà a Gràcia

Ja hem presentat la imatge gràfica que vaig dissenyar per la XXI Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Enguany la trobada l’organitza la Coordinadora de Barcelona y concretament es farà al barri de Gràcia el divendres 30 de setembre i el dissabte i diumenge 1 i 2 d’octubre.

Tot i que la presentació es va fer durant l’Assemblea anual de la Federació d’aquest mes d’abril, ja fa mesos que una comissió de la coordinadora, encapçalada per la Josefina Altés, treballa per lligar totes les peces d'aquests gran trencaclosques que suposa organitzar actes, allotjament, menjades, activitats i tot el que calgui perquè els “teatreferits” puguem passar-ho d’allò més bé. Podreu informar-vos al bloc de la trobada. Ja ho anirem comentant.

En Josep Mestre porta la seva poesia a la biblioteca

El proper 6 de maig, a les set de la tarda, a la biblioteca Manuel de Pedrolo, podrem gaudir de l’art d’en Josep Mestre. El nostre “Peret Boter” ha preparat un recull de poemes i fragments de teatre, que ell anomena “Esquitxada de poesia”, i que de ben segur ens farà passar una molt bona estona.

En Josep, component del grup de teatre Bell lloc, fa uns anys va interpretar el paper de Luard a “El cafè de la marina” de Josep M. de Sagarra, fent-ne una gran creació. Interessat per aquest personatge tant ben dibuixat, en Josep Mestre inclou al seu espectacle “La balada d’en Luard el mariner”, poema on en Sagarra explica la història del vell llop de mar i que emocionarà al públic. Aneu-hi i ho comprovareu!

Article publicat a la revista Tornaveu

La foto que em va fer la Montserrat a les Festes de Gràcia i que il·lustra la solapa del llibre

Coincidint amb la concessió de la Creu de Sant Jordi i emmarcat en les celebracions del seu 25è aniversari, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya decidí tirar endavant el meu suggeriment de publicar un anecdotari del nostre teatre amateur.

Ja s’ha publicat algun llibre d’anècdotes teatrals, però sempre ha estat referit al món professional. Era l’hora, doncs, de posar negre sobre blanc una sèrie d’episodis divertits que hem viscut els amateurs de tot Catalunya.

Per tant, només calia deixar que els grups de teatre de la Federació m’expliquessin els moments graciosos i els tràngols que han viscut dalt i baix de l’escenari. Donar-hi forma, ordenar-ho i unificar-ne l’estil, a més d’afegir-hi el comentari pertinent, ha estat un autèntic plaer.

En aquest llibre trobareu com s’ho fan els actors per a salvar una escena, alguns accidents inesperats i com trobar una solució per a aquelles coses que, després d’haver estat assajades mil vegades, no van a l’hora el dia de l’estrena per culpa, n’estic convençut, d’una mena de follets que viuen als teatres. I què direm dels escenaris?: des de locals amb comoditats i condicions professionals fins a autèntiques capses de llumins i amb vestuaris, diguem-ne, peculiars.

Naturalment, no hi poden faltar els incidents propis d’una de les gran tradicions teatrals del nostre país, «Els Pastorets», on el gran nombre d’actors, d’efectes pirotècnics, d’animalons, de decorats i d’escotillons que s’obren i es tanquen és terreny abonat per a tota mena d’anècdotes d’aquelles que fan de bon explicar.

I tot això amb el sentit de l’humor que ens caracteritza els ‘teatreferits’ i que és la resposta a la pregunta del títol del llibre, «Ves, què en trec jo, de fer teatre?».

Són incidents que segurament s’assemblen molt a tants i tants d’altres que han viscut moltes companyies teatrals. Moments que, als que fem teatre, ens recordaran les nostres aventures i, a la resta dels lectors, els donarà una idea de les peripècies del nostre món fantàstic i divertit.

Que fàcil és provocar. Què difícil fer bon teatre

El primer pas per tocar el que no sona és molt fàcil. En publicitat li diem “Brainstorming”. En funció del públic objectiu de la tocada de dallonses, apuntes les coses més adients.

Per un costat: Un bar gay de sexe dur. Uns personatges que es passegen per l’establiment amb tangues, cuir i mascares de sado. Un paio que ha decidit deixar-se violar per qui vulgui, una mica de sexe èxplicit de fons...

Per l’altra banda: Un trompa despullat i embolicat amb la bandera del Vaticà. Una catequista drogada. Tres tios que s’orinen damunt d’un altre que canta, entre altres coses com el cant del Barça, el virolai. Una torre de la Sagrada Família... Un colom (un toc de subtilitat sempre va bé). I tot això el dia de la visita del papa.

Bé de moment, per començar, ja està bé. Ara s’escriu una obra de teatre barrejant-ho tot i més coses de culebrot i de melodrama, ah! i un parell de polítics, que sempre funciona. Ja està!

Ara cal un títol: “Gang bang” (“Tots disparen”= “Violació massiva”, captes?)... Umm, massa curt. A veure, li posarem un subtítol: “Obert fins a l’hora de l’Àngelus”. Perfecte!Calla, hi ha aquella d’en Tarantino de “Abierto hasta el amanecer”. Millor! Si de cas podrem dir que és un homenatge, per allò del monstres...

Ara que l’obra s’ha estrenat al TNC és moment de assajar com fer-se el sorprès per la polèmica: “L’obra no parla de sexe ni de religió, parla de la solitud humana” (perdona, Caterina Albert). “El repte està en que la polèmica no amagui els valors intrínsecs de l’obra” (Fot-li!) “Qui vingui a buscar polèmica sortirà molt decebut”. Si. I qui vingui a buscar bon teatre, també!

Ara, si l’objectiu era aconseguir que els diaris en parlessin i vendre moltes entrades, chapeau! La campanya ha funcionat però... no és això, Belbel, no és això...

L'Eva Moya s'incorpora a l'Hostal de la Glòria

L'Eva, fent la Roser, amb l'Àngel Díaz a Arenys de Mar

Els dos darrers bolos del Bell lloc han tingut novetat i de les grosses. La Isabel Mestre, que feia el paper de Roser, ha sofert una intervenció quirúrgica al coll i ha estat substituïda per l’Eva Moya, que en dues setmanes s’ha aprés, ha assajat i ha tirat endavant el paper vacant.

Els assajos diaris amb en Manel Busom, director de l’obra i els companys que compartíem les seves escenes han estat un gran esforç que tot el grup agraeix. L’Eva se’n va sortir fantàsticament als escenaris d’Arenys i Calella.

Fum, fum, fum!

Ja està. Havia de passar! Un cretí, naturalment anònim, va denunciar el musical Hair perquè els actor fumen.
Aquest ciutadà que va anar al teatre a veure Hair, què és pensava que farien els actors? Menjar piruletes? Representar a tota una generació hippy que utilitzava les drogues, la pau i la música per fugir de la barbàrie de Vietnam, sense fumar-se un porro a l’escenari és molt difícil. Però no, el cretí, no va denunciar que es fotessin uns bons “canutos”, entre altres coses perquè el consum personal no és delicte, a ell el va molestar que fumessin. Pobret, a part del sentit comú, també té deteriorat l’olfacte. Perquè els actors, en realitat és fumen uns cigarrets fets amb herba Maria Lluïsa i farigola que a més de iniqües desprenen un tuf considerable.
Però el ridícul continua. En plena funció l’Agencia de Salud Pública de Barcelona va advertir als responsables del musical que si no apagaven les cigarretes rebrien una multa que podria arribar als 10.000 euros. Poca feina, també.

A mi, el què de debò em preocupa és que al cretí no se acudeixi anar a veure Els Pastorets i en aparèixer la fumera que acompanya els dimonis, no corri a denunciar el teatre.

El Grup Bell Lloc al concurs de teatre de Canet

Gairebé dos anys després de la seva estrena, el Grup Bell Lloc va tornar a representar “Això no és vida” a Canet de Mar. Va ser una bona experiència recuperar aquesta obra per representar-la el bell mig de quatre representacions de “l’Hostal de la Glòria”. L’esforç ha pagat la pena i l’èxit ens va compensar. Gràcies a tot el grup pel seu esforç!

Dos mesos d’actuacions continuades del Grup de Teatre Bell Lloc

Ja ha començat la temporada de “bolos” d’enguany del Grup de Teatre Bell Lloc del centre parroquial de Ribes.
Aquest diumenge, 13 de febrer el grup de Sant Pere de Ribes ha actuat a Concurs de Teatre de Sant Feliu de Codines, representant “l’Hostal de la Glòria” i assolin un gran èxit.
El diumenge, 20 de febrer, representarà aquesta mateixa obra a la Cooperativa la Moral de Badalona.
El diumenge, 27 de febrer, pujarà a l’escenari del Concurs de Teatre de Canet de Mar, l’obra “Això no és vida”.
El diumenge, 20 de març, participarà al Concurs de Teatre d’Arenys de Mar amb “l’Hostal de la Glòria”.
El diumenge, 27 de març, ho farà al Concurs de Calella amb la mateixa obra.