La XXI Trobada serà a Gràcia

Ja hem presentat la imatge gràfica que vaig dissenyar per la XXI Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Enguany la trobada l’organitza la Coordinadora de Barcelona y concretament es farà al barri de Gràcia el divendres 30 de setembre i el dissabte i diumenge 1 i 2 d’octubre.

Tot i que la presentació es va fer durant l’Assemblea anual de la Federació d’aquest mes d’abril, ja fa mesos que una comissió de la coordinadora, encapçalada per la Josefina Altés, treballa per lligar totes les peces d'aquests gran trencaclosques que suposa organitzar actes, allotjament, menjades, activitats i tot el que calgui perquè els “teatreferits” puguem passar-ho d’allò més bé. Podreu informar-vos al bloc de la trobada. Ja ho anirem comentant.

En Josep Mestre porta la seva poesia a la biblioteca

El proper 6 de maig, a les set de la tarda, a la biblioteca Manuel de Pedrolo, podrem gaudir de l’art d’en Josep Mestre. El nostre “Peret Boter” ha preparat un recull de poemes i fragments de teatre, que ell anomena “Esquitxada de poesia”, i que de ben segur ens farà passar una molt bona estona.

En Josep, component del grup de teatre Bell lloc, fa uns anys va interpretar el paper de Luard a “El cafè de la marina” de Josep M. de Sagarra, fent-ne una gran creació. Interessat per aquest personatge tant ben dibuixat, en Josep Mestre inclou al seu espectacle “La balada d’en Luard el mariner”, poema on en Sagarra explica la història del vell llop de mar i que emocionarà al públic. Aneu-hi i ho comprovareu!

Article publicat a la revista Tornaveu

La foto que em va fer la Montserrat a les Festes de Gràcia i que il·lustra la solapa del llibre

Coincidint amb la concessió de la Creu de Sant Jordi i emmarcat en les celebracions del seu 25è aniversari, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya decidí tirar endavant el meu suggeriment de publicar un anecdotari del nostre teatre amateur.

Ja s’ha publicat algun llibre d’anècdotes teatrals, però sempre ha estat referit al món professional. Era l’hora, doncs, de posar negre sobre blanc una sèrie d’episodis divertits que hem viscut els amateurs de tot Catalunya.

Per tant, només calia deixar que els grups de teatre de la Federació m’expliquessin els moments graciosos i els tràngols que han viscut dalt i baix de l’escenari. Donar-hi forma, ordenar-ho i unificar-ne l’estil, a més d’afegir-hi el comentari pertinent, ha estat un autèntic plaer.

En aquest llibre trobareu com s’ho fan els actors per a salvar una escena, alguns accidents inesperats i com trobar una solució per a aquelles coses que, després d’haver estat assajades mil vegades, no van a l’hora el dia de l’estrena per culpa, n’estic convençut, d’una mena de follets que viuen als teatres. I què direm dels escenaris?: des de locals amb comoditats i condicions professionals fins a autèntiques capses de llumins i amb vestuaris, diguem-ne, peculiars.

Naturalment, no hi poden faltar els incidents propis d’una de les gran tradicions teatrals del nostre país, «Els Pastorets», on el gran nombre d’actors, d’efectes pirotècnics, d’animalons, de decorats i d’escotillons que s’obren i es tanquen és terreny abonat per a tota mena d’anècdotes d’aquelles que fan de bon explicar.

I tot això amb el sentit de l’humor que ens caracteritza els ‘teatreferits’ i que és la resposta a la pregunta del títol del llibre, «Ves, què en trec jo, de fer teatre?».

Són incidents que segurament s’assemblen molt a tants i tants d’altres que han viscut moltes companyies teatrals. Moments que, als que fem teatre, ens recordaran les nostres aventures i, a la resta dels lectors, els donarà una idea de les peripècies del nostre món fantàstic i divertit.

Que fàcil és provocar. Què difícil fer bon teatre

El primer pas per tocar el que no sona és molt fàcil. En publicitat li diem “Brainstorming”. En funció del públic objectiu de la tocada de dallonses, apuntes les coses més adients.

Per un costat: Un bar gay de sexe dur. Uns personatges que es passegen per l’establiment amb tangues, cuir i mascares de sado. Un paio que ha decidit deixar-se violar per qui vulgui, una mica de sexe èxplicit de fons...

Per l’altra banda: Un trompa despullat i embolicat amb la bandera del Vaticà. Una catequista drogada. Tres tios que s’orinen damunt d’un altre que canta, entre altres coses com el cant del Barça, el virolai. Una torre de la Sagrada Família... Un colom (un toc de subtilitat sempre va bé). I tot això el dia de la visita del papa.

Bé de moment, per començar, ja està bé. Ara s’escriu una obra de teatre barrejant-ho tot i més coses de culebrot i de melodrama, ah! i un parell de polítics, que sempre funciona. Ja està!

Ara cal un títol: “Gang bang” (“Tots disparen”= “Violació massiva”, captes?)... Umm, massa curt. A veure, li posarem un subtítol: “Obert fins a l’hora de l’Àngelus”. Perfecte!Calla, hi ha aquella d’en Tarantino de “Abierto hasta el amanecer”. Millor! Si de cas podrem dir que és un homenatge, per allò del monstres...

Ara que l’obra s’ha estrenat al TNC és moment de assajar com fer-se el sorprès per la polèmica: “L’obra no parla de sexe ni de religió, parla de la solitud humana” (perdona, Caterina Albert). “El repte està en que la polèmica no amagui els valors intrínsecs de l’obra” (Fot-li!) “Qui vingui a buscar polèmica sortirà molt decebut”. Si. I qui vingui a buscar bon teatre, també!

Ara, si l’objectiu era aconseguir que els diaris en parlessin i vendre moltes entrades, chapeau! La campanya ha funcionat però... no és això, Belbel, no és això...