El
periodista vilanoví Francesc-Marc Àlvaro dedica avui el seu article
de La Vanguardia al creixement de espectadors de teatre a Barcelona,
malgrat el context de crisi en el que ens trobem. I després
d'analitzar algunes de les claus d'aquesta bona noticia fa esment de
la tasca que es fa des de el teatre amateur.
"...tot
això fóra diferent sense el pes d'una arrelada tradició teatral
present a viles i ciutats catalanes, amb centenars de persones que
fan teatre d'aquell que se'n deia d'aficionats i que, moltes vegades,
assoleix una qualitat sensacional. El fet que els pares, germans o
d'altres familiars facin o hagin fet teatre ha introduït aquest verí
en molts de nosaltres. Alguns hem vist de prop la funció per darrere
i això, quan es tenen pocs anys d'edat, pot arribar a fascinar."
Els que hem vist al seu pare actuant i dirigint, entenem perfectament
que en Francesc-Marc estimi el teatre i declari les seves sensacions quan gaudeix d'ell:
"Què
esperem quan entrem en un teatre? Esperem que tot allò que passarà
dalt de l'escenari tingui una dosi de veritat prou considerable que
ens faci viure un moment únic, en un altre lloc i potser en una
altra època. Vet aquí el repte d'aquesta forma de mentida
estilitzada que permet que les societats digereixin els seus dimonis
i acaronin els seus àngels. Cada vegada que compro una entrada
-digueu-me criatura-, tinc la il·lusió que podré penetrar en mons
nous, que em sorprendran."
