dimarts, 30 d’abril del 2013

L'esplai de teatre Xiroi amb la "Rateta... i si escombres l'escaleta?"

Un moment ja clàssic, la foto amb els actors de la Cia. La Trepa


Els més petits del Centre Parroquial de Sant Pere de Ribes s'ho van passar d'allò més bé amb les peripècies de aquesta comunitat de ratolins.
En aquest espectacle s'expliquen dues històries: el conte clàssic de "La rateta que escombrava l'escaleta" tal com és i una història moderna, molt més propera a nosaltres, que remarca que és d'important esforçar-nos en els estudis per aprendre coses cada dia que ens ajudin en el futur.
És un espectacle musical, optimista, esbojarrat i divertit, farcit de cançons musicades per en Ferran González, amb coreografia de Esther Pérez i una magnífica direcció de Maria Agustina Solé.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Èxit de La Mostra d’Igualada - Fira de teatre infantil i juvenil 2013

Raspall (Teatre Nu)
La Princesa i el pèsol (La Roda Produccions)
El cel de Jojó (Inspira Teatre)

La Mostra d’Igualada, tanca la seva 24a edició amb una valoració molt positiva pel que a la qualitat dels espectacles i al número d’espectadors. L’aforament de les sales ha tingut l’ocupació més alta de les darreres edicions i als espectacles de carrer, a les cercaviles i als tallers programats, s’estima que hi han passat unes 18.000 persones
La capital de l’Anoia s'ha convertit aquest passat cap de setmana en el centre neuràlgic de les arts escèniques per a tots els públics.
Aquesta Mostra és la fira de referència pel que fa al teatre familiar de parla catalana i està concebuda com un mercat d’espectacles al servei de companyies i programadors, esdevenint un punt de trobada del sector, una plataforma de difusió i una gran festa de les arts escèniques per al públic familiar.
Felicitats al seus programadors i a les companyies participants.




diumenge, 7 d’abril del 2013

La revolta de les quintes. Història i teatre al carrer

Una vegada més la meva estimada Vila de Gràcia dóna mostres de la vitalitat del seu teixit social.
Ja fa set anys que el mes d’abril es fa la representació teatral al carrer de la Revolta de les quintes.
Basada en els fets de l'abril de l’any 1870, quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir a l’exèrcit la qual cosa provocà una revolta popular en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la Vila de Gràcia, encapçalada per les dones que veien com s'enduien els seus homes i fills, mentre les classes benestants se'n deslliuraven pagant un tribut.
Aquesta recreació permet veure de nou barricades a la plaça de la Vila, trabucaires i soldats, proclames exaltades i dones destruint arxius al balcó de l’Ajuntament.
El vestuari, les barricades, el fum, les explosions i la bona feina dels participants ens transportarà a un temps de lluita de classes, de indignació popular i d'oposició a les imposicions espanyoles.

Font: Josefina Altés (50x70.com) 

divendres, 5 d’abril del 2013

Un nou llibre sobre el teatre d'aficionats a Barcelona


Na Maria Josep Conde ha escrit un llibre deliciós i magníficament documentat (el recull de fotografies i programes és un document històric molt valuós) que ens parla de la importància i el significat del teatre d'aficionats en el context social de la Barcelona de les dècades centrals del segle XX. Centra la seva mirada en l'activitat teatral del Club María Guerrero del 1930 al 1973, al que la seva família va estar vinculada, i repassa també un grapat d'entitats de diferents barris de Barcelona.
A la Barcelona de la postguerra, quan les possibilitats de diversió eren molts escasses, els centres on es feia teatre abundaven a tots els barris i constituïen, a més, llocs ideals per entretenir les hores d'oci, conèixer gent i fer amics a la vegada que es cultivava un art que tan i tan arrelat està al nostre país.
El llibre també posa de manifest el paper determinant dels grups amateurs en la formació de molts dels professionals que tots coneixem: Esteve Polls, Hermann Bonnín, Ricard Reguant, Mercé Sampietro, Joan Lluís Bozzo, Carme Contreras, Mercè Comes, entre molts altres.
Moltes felicitats, Maria Josep, i gràcies pel teu esforç. Recordar la feina dels pioners del nostre teatre és un acte d'homenatge i justícia.