
Són quarts d’una de la matinada i enfilo la pujada del carrer del Pi cap a casa. He baixat a assajar a les deu i hem acabat, cinc persones del grup, fent un cafè al bar. No hi ha hagut assaig. L’un no es trobava bé, l’altra ha arribat molt tard de Barcelona, un parell més han avançat les vacances de la Setmana Santa i dos més no s’han presentat. El primer rampell ha estat de queixa però sentint la conversa i el bon ambient dels quatre que han aparegut se’m ha passat tot. Això és teatre amateur. Fet d’esforços i son, de fred i companyonia. Què carai! Els que hi érem hem anat a fer un cafè i a comentar la jugada i a parlar dels personatges i dels decorats i la setmana que bé hi serem tots i com sempre tot anirà bé i... No hem assajat però hem fet grup. I si, fins i tot, així ens ho passem bé... imagina’t quan pugem a l’escenari.
2 comentaris:
És veritat que fent teatre et treus hores de dormir però al final compensa. I això de què falti gent als assaijos, trànquil, passa a tots els grups. Ànim!
De noche to los gatos son paerdos...ningu m diria k soc la més novata del grup
SOU UNS BEN PARITS!!!....Miau!
Publica un comentari a l'entrada