Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostant a la Biblioteca de Catalunya

El CYRANO DE BERGERAC d'en Broggi és un gran muntatge al que l'entorn escènic i sobretot l'Arquillué faran que se'l recordi molts anys, tot i algunes baixades de ritme i algun personatge desdibuixat (vaig trobar a faltar un autèntic Ragueneau).

L'Arquillué compon un Cyrano creïble, proper, entranyable, empolsegat i fantàstic. La Betriu està molt bé i en Quintana compleix. Menció apart mereixen l'escenografia i la il·luminació que donen profunditat i màgia a un espai escènic tant ben triat.

Ara, no sé perquè aquest aferrar-se a la traducció d'en Bru de Sala. Un traducció sobrevalorada de sempre i que en el seu moment va obtenir el Premi Nacional de Teatre Josep M. de Sagarra. (Si Sagarra aixequés el cap...)

Però algú s'ha llegit l'original? Cal desvirtuar tant el text per fer les rimes? Cal afegir coses com "llepar les rajoles" o "clavar les soles". Cal utilitzar "paperina" com a sinònim de barret. Canviar "Scaramouche" per "Pantaleó". O fer dir a Cyrano "No! Passo, passo!" per fer una trista rima amb "pallasso"...

Cal fer declamar a Montfleury en castellà quan a l'original no canvia l'idioma? La gracieta de fer parlar en castellà el personatge ridícul és massa barata.

Per altra banda, és necessari fer l'obra en vers? Jo crec que no. El text d'en Rostand és tant potent i tant intel·ligent que estic convençut que una bona traducció amb la mínimes ingerències i, és clar, dita per un tros d'actor com l'Arquillué ens faria gaudir molt més. Si ara, malgrat tot, no sona malament, imagineu-lo sense els afegitons forçats i moltes vegades ridículs (Què hi pinten a la traducció publicada la Marta i en Manelic? Afortunadament en Broggi això ens ho va estalviar).